↑ Torna a Relacionats

Feng Shui

La traducció de les paraules xineses “Feng Shui” és “vent” i “aigua”. El Feng Shui es va iniciar a l’antiga Àsia quan la gent van començar a observar i van arribar a la conclusió de que l’entorn afectava la manera que tenien de sobreviure. Això va succeir fa entre 7.000 i 10.000 anys quan els caçadors van començar a cultivar la terra i es van tornar sedentaris.

Feng Shui és l’art xinès de modificar l’ambient, seleccionant curosament la ubicació i la direcció dels objectes que ens envolten a la nostra llar o lloc de treball.

D’aquesta manera, practicant la contemplació i observant, els antics van descobrir els jocs de la natura, les seves lleis, els seus ritmes, els seus moviments i com fer-se’n partícips sense perdre la seva pròpia llibertat.

Durant molts anys, el Feng Shui es va mantenir en secret, i els seus beneficis eren exclusius de l’emperador i uns pocs escollits del seu entorn, els xinesos ho anomenaven “aplicacions d’emperadors i reis”. Inclús hi va haver textos que es van transcriure malament expressament a fi de poder mantenir el secret.

Moltes de les pràctiques o consells del Feng Shui, poden ser explicats, fent servir el sentit comú i sorgeixen de l’observació de la mateixa natura.

El Feng Shui no és una llista de consells màgics sobre què hem de fer per ser mil.lionaris i feliços, sinó que és l’art d’entendre les forces de la natura i interactuar amb elles de forma harmoniosa.

Les funcions principals del Feng Shui són:

• Correctives: per posar remei a problemes existents

• Constructives: per optimitzar la salut i el benestar

La Geobiologia i el Feng Shui són dues ciències complementàries, ja que mentre la primera evita les radiacions del subsòl per millorar la salut de les persones, la segona harmonitza la casa per aconseguir el major benestar possible.