↑ Torna a Geobiologia i Salut

Com afecta la geopatia al nostre organisme?

Les geopaties afecten de diferent manera depenent de quin tipus siguin, les més nocives, és a dir les que provoquen les corrents d’aigua subterrània afecten principalment el nostre sistema immunitari, debilitant-lo i provocant així una devallada en les nostres defenses que ens farà més propensos a contraure qualsevol tipus de malaltia.

En general les geopaties d’origen natural incideixen sobre gran part dels processos bioquímics i energètics de les cel.lules del nostre organisme, com les del sistema immunitari i les del sistema endocrí hormonal, regulador de la major part dels processos metabòlics.

Dormir o treballar en una zona geopatògena comporta un debilitament progressiu de l’organisme que a la llarga pot provocar-nos una malaltia específica, sovint el primer simptoma que sol aparèixer es un estat continu de cansament.

Quan el nostre organisme es veu afectat per una geopatia reacciona contra l’agressió a la qual està sotmès alliberant o inhibint una sèrie de substàncies bioquímiques endògenes (endorfines, melatonina, etc.). En aquests casos no s’aconsegueix alliberar la tensió acumulada, inclús se n’agrega més. D’aquí ve que les persones que dormen sobre zones alterades s’aixequin cansades al matí, amb mal de cap, sense ànim, irritables, etc.

L’experiència i els estudis realitzats demostren que les persones exposades a aquests llocs manifesten una sèrie de perturbacions en les seves constants fisiològiques: alteracions de la pressió sanguínia i del ritme cardíac, símptomes com insomni, malestar general, dolors musculars, reumes, asma, vertigen, al.lèrgies, canvis de comportament (irritabilitat, nerviosisme, apatia, depressió) i altres trastorns o malalties que depenen de l’intensitat de l’alteració i de la capacitat de resposta de l’organisme.

Progressivament, es va reduint l’eficàcia del sitema immunològic i, per tant, l’organisme es sensibilitza a l’agent geopatògen. Les conseqüències de l’estada en un lloc inestable acaben minant no només l’estat físic, sinó també el psíquic, amb canvis en les pautes de comportament.

Els fetus i els nadons són més sensibles a l’alteració de la radiació natural; els nadons, per exemple, manifesten el seu rebuig amb plors. Al estar situats en un lloc geofísicament inestable, immediatament solen mostrar inquietut, nerviosisme, comencen els plors o els estats febrils, símptomes aparentment injustificats. De la mateixa manera quan els col.loques en un lloc neutre tenen una capacitat de recuperació molt més ràpida que un adult.